A aquest escàndol, més semblant a una pel·lícula d’humor que a uns fets reals, l’han anomenat com “el cas Babel”. Els actors que hi intervenen són ja coneguts per la seva reputació, però el més famós de tots, sens dubte, és el Duc de Palma (al menys, de moment) Iñaki Urdangarín. Segons l’home del moment, el jutge José Castro, a l’ex gendre del Rei se l’imputa per malversació de fons públics, prevaricació, frau a l’Administració i falsificació de documents.
Això suscita, com a mínim, dubtes sobre la sagrada institució de La Corona. Som realment, tal i com va dir el sr. Juan Carlos al seu discurs de Nadal fa uns dies, tots iguals davant la Llei? El temps ho dirà, però personalment, no m’estranyaria que aquest flamant lladre ni tan sols arribés a trepitjar el terra de la presó (on, en el cas de ser una altra persona sense influència política, hi passaria alguns anys). Al monarca li podrien contestar amb els exemples dels senyors Millet, Camps, Torres o Matas, que encara segueixen en llibertat. A aquests tres últims se’ls ha identificat com a socis i còmplices d’Urdangarín, vinculats per la Fundació Nóos (de la qual va ser fundador el segon) i les seves poc honrades activitats.
Una anècdota que a mi m’ha fet força gràcia ha estat un fet que s’ha descobert en la investigació de Jaume Matas, el qual és membre del polèmic Partit Popular i també expresident del Govern balear. Després d’imputar-lo, entre altres coses, per la comissió de delicte fiscal, tràfic d’influències, malversació de fons públics o blanqueig de capitals, s’ha trobat que aquest senyor posseeix un “palauet” just al costat de l’edifici de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.
Bé, vist el què s’ha vist en els últims dies, amb les investigacions de la policia i de la fiscalia i, finalment, la imputació ahir d’Iñaki Urdangarín, podem anar comprovant fins on arriba el fenomen que ja ve essent habitual últimament en aquest país, la corrupció.
Ara tan sols queda veure si el sr. José Castro tindrà el valor de seguir estirant del fil, perquè no ens ha de quedar cap dubte que al contrari de com va dir el Rei, és perfectament generalitzable aquesta conducta individual.
La Casa de Su Majestad el Rey d’Espanya li ha servit a Urdangarín per poder cometre tots aquests delictes sense que ningú se n’adonés fins ara, però ell no està sol dins aquest cercle viciós de cobdícia, ambició i poder. No crec que fos gaire sorprenent si en aquesta o en altres investigacions relacionades hi sorgissin altres noms de la Família Reial Espanyola (tant homes com dones).
Per tant, segons sembla, el panorama actual és el següent. La Casa Reial és una institució formal; amb càrrecs i tasques sense cap mena de rellevància; amb sous provinents de les arques de l’Estat; que sovint crea fundacions i ONG amb l’objectiu, segons sembla, de malversar i blanquejar els fons públics; que proporciona luxes i privilegis (alguns tant descarats com la immunitat diplomàtica) a bona part dels seus membres perquè no puguin ser jutjats davant dels Tribunals, etc.
Curiosament, quan es va iniciar la investigació d’Iñaki Urdangarín, els principals membres de la Família Reial espanyola (primer el Rei i després Felip de Borbó), van començar a tancar files desmarcant-se del que abans era un seu aliat. No serà que temen que algun dia se’ls relacioni, hagin de parar de robar i delinquir, i hagin de passar comptes davant la Justícia?
Esperem que, amb una mica de sort (per a tots), aquesta daurada Corona es torni algun dia d’espines, tal i com li ha passat al “senyor” Urdangarín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada