Una cosa és clara, el
que ara es coneix com a Espanya es va forjar a cops de l’espasa de Felip V, i
amb això vull dir que històricament, Catalunya té (o hauria de tenir) dret a ser lliure si així ho
decideix. Ara bé, hi ha una gran diversitat de postures; els que consideren la
independència com un càstig a la resta d’Espanya, els que simplement miren pels
avantatges econòmics que presumptament se’n derivarien, els que veuen teories
de conspiració de la resta del món envers Catalunya, i molts més.
Personalment, crec que
que no es pot negar-se a preguntar-li al poble el que vol o impedir
que la seva decisió és materialitzi; seria una actitud covarda, injusta,
opressiva i antidemocràtica. Bé, doncs
aquesta és precisament la que ha adoptat el govern del PP, al qual no se’l pot
considerar com el govern més democràtic de la història (vegi’s la reforma de la
Constitució o l’engany del seu programa electoral).
I ja que parlem
d’enganys i mentides, podem citar la hipocresia de CIU, un partit que diu
portar l’estelada com a bandera i que, no obstant, va a Madrid a negociar el
pacte fiscal. No era l’expresident Pujol (pare l’anteriorment citat Oriol
Pujol) qui deia allò de “ara no toca”? Si alguna cosa em crida l’atenció és
que, abans de les darreres eleccions catalanes, CIU no havia parlat mai
d’independència ni de res que s’hi assemblés.
Un detall: CIU usa
sempre l’expressió Estat propi, en
comptes d’independència. Dues
opcions, o desconeixen que les dues paraules no són sinònims (també Catalunya
tindria un Estat propi en un model federalista, per exemple), o les seves
intencions no són les que diuen tenir. Que cadascú esculli per sí mateix.
Seguint amb el tema de la confusió i la manipulació, vull fer referència a una situació es va donar ara fa uns anys. Tots recordem el famós 11 de setembre en què EEUU va patir una brutal tragèdia, la del World Trade Center. L’endemà del dia en què dos avions van xocar contra les Torres Bessones, quan el país es trobava immers en el caos i la por, el govern de George W. Bush va fer pública una llei que baixava els tipus d’interès amb el pretext de que la gent pogués tornar a comprar, malgrat la crisi econòmica mundial que hi havia des del 1991. Bé, doncs a dia d’avui els economistes han reconegut que aquesta llei no va fer més que engreixar el sac de l’especulació financera que ha provocat la profunda crisi econòmica que vivim des de fa anys. Però, quan tothom tenia al seu cap el terrorisme i la guerra, qui pensava en el que estava fent Bush? Això, senyores i senyors, és un exemple molt clar de manipulació ciutadana.
I per què he citat
aquest exemple? Perquè crec que amb el tema de la independència de Catalunya
està passant el mateix. Ara que la premsa, la televisió i la ràdio no paren de
parlar-ne, ara que la gent està volcada en el tema, ara que l’Artur Mas i CIU
presumeixen de defensar un Estat català, qui pensa en les retallades que ells mateixos
estan imposant? Què se n’ha fet de la pujada de taxes a les universitats
catalanes, de l’euro per recepta, del pagament per tupper als menjadors escolars, dels horaris intensius o de les
retallades en sanitat? No ens enganyem; sí, el govern del PP imposa moltes
restriccions, però CIU les permet i les aplica a Catalunya.
A més a més, porten
dient fa alguns dies en diverses entrevistes (la més recent, la que Artur Mas va
concedir al diari La Vanguardia el passat 12 d’octubre), que en el seu programa
electoral de cara a les eleccions del proper dia 25, seguiran defensant les
tisores en el que faci falta. I això ho faran tant si Catalunya decideix ser
independent com si no, tinguem-ho clar.
No ens deixem
enganyar més. CIU, la dreta catalana, no tenia fins fa poc cap intenció de
defensar les postures independentistes. Van voler arrossegar votants amb
paraules maques, i els va funcionar, però es queden sense gasolina per seguir
endavant. Com se sol dir, pots ocultar la brutícia i les mentides tant bé com
sàpigues, però deixen un rastre, i tard o d’hora s’acaben descobrint.
Ara tenen tot
l’entramat de mentides sobre la taula, una cortina de fum que ha manipulat
l’opinió de molta gent. Ja no se’ls fa preguntes ni se’ls demana
responsabilitat per les polítiques abusives que estan posant a la pràctica.
S’haurà de veure
quant de temps podran seguir aguantant aquest castell de cartes, però crec que
li toca a la gent normal i corrent, als que patim les conseqüències de la crisi
i dels enganys, a tots els que ens preocupa el lamentable futur que ara per ara
sembla que ens tocarà viure, al marge de si aconseguim la independència o no, dir
prou d’una vegada per totes.
Com diria Lluís Llach, si no podem deslligar-nos de tota la manipulació i les mentides que ens envolten, mai no podrem caminar. Hem d’estirar tots a l’hora.
