No obstant, sembla ser que a una sèrie de “senyors” no els interessa que el poble tingui cultura, que pugui desenvolupar el seu propi criteri, o que, bàsicament pugui qüestionar-se les coses. Així, els resulta més senzill imposar la seva política (que ja ha arribat a nivells repressius) amb la qual busquen descaradament enriquir-se.
No només això, sinó que, aprofitant l’excusa de la crisi, aquests terroristes (així els descric jo, ja que és la por el que venen) tenen el pretext perfecte per a poder justificar les seves actuacions. No contents amb això, fins i tot han modificat la Constitució (la norma suprema de l’Estat) per a poder explicar per què els diners que recapta el Govern primer passen pels bancs d’Alemanya i França (per pagar els deutes que han contret sense autorització dels ciutadans), i després, el que queda, es destina a pagar el sou de professors, metges, bombers o policies.
Ara, havent passat per l’etapa de retallades en sanitat, es dediquen a exprimir al màxim el sistema de l’educació pública, que és la base per al desenvolupament d’una societat. Han augmentat les taxes universitàries, el preu dels màsters i els postgraus, i retallat les beques fins a tal punt que, d’aquí poc, només podran estudiar els rics. A l’educació, tal i com diu l’article 27 de la Constitució Espanyola, hi ha de poder accedir tothom.
“D’algun lloc s’han de treure els diners, si no, no sortirem mai de la crisi”, diuen alguns. Personalment, crec que a aquestes persones no els ha afectat gaire la crisi. Hi ha moltes altres maneres d’aconseguir diners; per exemple, si el Govern es dediqués a perseguir el frau fiscal d’aquest país, només en poder recuperar la meitat de diners que s’han obtingut amb delictes d’aquest tipus, es podria solucionar tot l’atur del país (els 5 milions d’aturats) unes 3 o 4 vegades. I com aquesta, existeixen moltes altres alternatives que ja s'han proposat, però que se n'ha fet cas omís.
Cóm explicarem a les posteriors generacions que en 37 anys de “democràcia” vam perdre la majoria de les coses per les que molta gent va lluitar i, fins i tot, morir? S’ha arribat, definitivament, a un punt crític. És el moment d’unir i organitzar-se per combatre el terrorisme financer i polític que pretén posar preu als drets de les persones.
Fa poc, vaig ser testimoni d’un fet sense precedents. La Facultat de Dret de la Universitat de Girona (la qual mai no ha destacat, precisament, per la seva lluita estudiantil) de cop, va començar a organitzar-se, a convocar assemblees, i sobretot, a mobilitzar-se. El que això em demostra és que, per fi, la gent s’està adonant de la verdadera realitat que vivim.
Els drets no són una cosa que algú ens hagi de donar, són allò que ningú pot negar-nos. I en aquests moments, hem de sortir al carrer a defensar-los.
No serà gens fàcil. Aquelles persones que tenen el poder, les mateixes que han provocat la situació en la que ens trobem ara i que intenten fer-nos creure que tots som culpables del problema, tenen molts mitjans per a reprimir a tot aquell que vulgui canviar aquest sistema que tant els beneficia.
Es dediquen a desinformar mitjançant els telenotícies (de caràcter, com a mínim, poc objectiu), el futbol, l’anomenada teleporqueria, i altres, per tal que la gent no pensi o no tingui una percepció clara de la seva verdadera situació.
El poble té dret a saber allò que l'afecta (directa i indirectament) i a decidir per sí mateix sobre el seu futur.Criminalitzen totes aquelles persones que lluiten pacíficament contra aquest sistema postfranquista. El diari d’ultradreta de “La Razón”, violant absolutament tots els drets de la intimitat personal i de la pròpia imatge, va fer públiques les fotografies, els noms, i les situacions personals de 5 estudiants universitaris que van participar en una manifestació on hi va haver aldarulls i, com no, les ja habituals i desmesurades càrregues policials. El Govern i la justícia van callar.
No obstant tots aquests obstacles, el que no podran aturar mai és la unió popular. S’ha demostrat al llarg de tota la història, és l’arma més forta per combatre aquest enemic. Tal i com diu una cançó d’un grup musical força conegut: “no podran res davant d’un poble unit, alegre, i combatent”.
Organitzar-se, lluitar, fer pinya, i mobilitzar-se és més important que mai. Tots hem d’unir-nos per defensar aquest esglaó tant essencial de la societat com és l’educació pública. Hem de combatre junts pel nostre futur.
Per tot això, jo, demà, dia 22 de maig, aniré a la vaga i a la manifestació en defensa d’una educació pública i de qualitat. La lluita continua.
