La independència i altres mètodes de manipulació ciutadana

Abans de res, m’agradaria deixar clares un parell de coses. Estic totalment a favor de la independència de Catalunya; ara bé, crec que cadascú entén el concepte de la independència de forma i en un context diferent. És a dir, dubto força que, per posar un exemple, l’Uriel Bertran (diputat de SI) tingui la mateixa idea d’independència que l’Oriol Pujol (secretari general de Convergència).

Una cosa és clara, el que ara es coneix com a Espanya es va forjar a cops de l’espasa de Felip V, i amb això vull dir que històricament, Catalunya té (o hauria de tenir) dret a ser lliure si així ho decideix. Ara bé, hi ha una gran diversitat de postures; els que consideren la independència com un càstig a la resta d’Espanya, els que simplement miren pels avantatges econòmics que presumptament se’n derivarien, els que veuen teories de conspiració de la resta del món envers Catalunya, i molts més.

Personalment, crec que que no es pot negar-se a preguntar-li al poble el que vol o impedir que la seva decisió és materialitzi; seria una actitud covarda, injusta, opressiva i antidemocràtica.  Bé, doncs aquesta és precisament la que ha adoptat el govern del PP, al qual no se’l pot considerar com el govern més democràtic de la història (vegi’s la reforma de la Constitució o l’engany del seu programa electoral).

I ja que parlem d’enganys i mentides, podem citar la hipocresia de CIU, un partit que diu portar l’estelada com a bandera i que, no obstant, va a Madrid a negociar el pacte fiscal. No era l’expresident Pujol (pare l’anteriorment citat Oriol Pujol) qui deia allò de “ara no toca”? Si alguna cosa em crida l’atenció és que, abans de les darreres eleccions catalanes, CIU no havia parlat mai d’independència ni de res que s’hi assemblés.

Un detall: CIU usa sempre l’expressió Estat propi, en comptes d’independència. Dues opcions, o desconeixen que les dues paraules no són sinònims (també Catalunya tindria un Estat propi en un model federalista, per exemple), o les seves intencions no són les que diuen tenir. Que cadascú esculli per sí mateix.

Seguint amb el tema de la confusió i la manipulació, vull fer referència a una situació es va donar ara fa uns anys. Tots recordem el famós 11 de setembre en què EEUU va patir una brutal tragèdia, la del World Trade Center. L’endemà del dia en què dos avions van xocar contra les Torres Bessones, quan el país es  trobava immers en el caos i la por, el govern de George W. Bush va fer pública una llei que baixava els tipus d’interès amb el pretext de que la gent pogués tornar a comprar, malgrat la crisi econòmica mundial que hi havia des del 1991. Bé, doncs a dia d’avui els economistes han reconegut que aquesta llei no va fer més que engreixar el sac de l’especulació financera que ha provocat la profunda crisi econòmica que vivim des de fa anys. Però, quan tothom tenia al seu cap el terrorisme i la guerra, qui pensava en el que estava fent Bush? Això, senyores i senyors, és un exemple molt clar de manipulació ciutadana.

I per què he citat aquest exemple? Perquè crec que amb el tema de la independència de Catalunya està passant el mateix. Ara que la premsa, la televisió i la ràdio no paren de parlar-ne, ara que la gent està volcada en el tema, ara que l’Artur Mas i CIU presumeixen de defensar un Estat català, qui pensa en les retallades que ells mateixos estan imposant? Què se n’ha fet de la pujada de taxes a les universitats catalanes, de l’euro per recepta, del pagament per tupper als menjadors escolars, dels horaris intensius o de les retallades en sanitat? No ens enganyem; sí, el govern del PP imposa moltes restriccions, però CIU les permet i les aplica a Catalunya.

A més a més, porten dient fa alguns dies en diverses entrevistes (la més recent, la que Artur Mas va concedir al diari La Vanguardia el passat 12 d’octubre), que en el seu programa electoral de cara a les eleccions del proper dia 25, seguiran defensant les tisores en el que faci falta. I això ho faran tant si Catalunya decideix ser independent com si no, tinguem-ho clar.

No ens deixem enganyar més. CIU, la dreta catalana, no tenia fins fa poc cap intenció de defensar les postures independentistes. Van voler arrossegar votants amb paraules maques, i els va funcionar, però es queden sense gasolina per seguir endavant. Com se sol dir, pots ocultar la brutícia i les mentides tant bé com sàpigues, però deixen un rastre, i tard o d’hora s’acaben descobrint.

Ara tenen tot l’entramat de mentides sobre la taula, una cortina de fum que ha manipulat l’opinió de molta gent. Ja no se’ls fa preguntes ni se’ls demana responsabilitat per les polítiques abusives que estan posant a la pràctica.
 

S’haurà de veure quant de temps podran seguir aguantant aquest castell de cartes, però crec que li toca a la gent normal i corrent, als que patim les conseqüències de la crisi i dels enganys, a tots els que ens preocupa el lamentable futur que ara per ara sembla que ens tocarà viure, al marge de si aconseguim la independència o no, dir prou d’una vegada per totes.

Com diria Lluís Llach, si no podem deslligar-nos de tota la manipulació i les mentides que ens envolten, mai no podrem caminar. Hem d’estirar tots a l’hora.

És hora de sortir al carrer a protestar, a denunciar, a exigir justícia i a fer pinya; és hora de lluitar pel nostre futur.